MÉS EUROPEUS

El cap de setmana passat, una delegació d’empresaris de Tarragona vam estar a Pancevo, una ciutat sèrbia que es troba a deu minuts en cotxe del centre de Belgrad. Durant la visita, vam comprovar els resultats destructius que comporta la guerra i el xoc de cultures, i les grans dificultats econòmiques que els queden per superar.

I això succeeix a tan sols dues hores d’avió de Barcelona, dins de l’antiga Europa, espai geoeconòmic que els nostres professors d’història definien com “l’olla a pressió dels Balcans”. En canvi, allà et trobes amb un país molt proper al nostre, amb un paisatge, unes costums i una gastronomia semblants. Un país que per canvis polítics ja no es troba a la ribera mediterrània, però que en canvi ells sí que s’hi consideren. Un país en plena recuperació i amb molts ànims, un cop les sancions internacionals els han deixat obrir-se pas en el procés d’incorporació a la UE per optar a ser un més dels nostres veïns.

Es troben en ple procés de transició democràtica, com ens va passar als espanyols durant els setanta i vuitanta, i penso que tenim un deute moral cap a ells en haver participat en els bombardejos de les seves ciutats. No és del meu interès debatre què va conduir a la guerra ni qui són els seus responsables perquè crec que darrera d’un desastre d’aquesta escala no s’han de buscar permanentment responsabilitats, sinó intentar obrir camins per ajudar a les víctimes; ja que els responsables sempre es compten per desenes i les víctimes per milions.