Tinc la sort de fer vacances des de fa uns set dies, tot just dos dies abans de les cues de l’autopista de tots els anys, que ja ens prenem com a costum, quant en realitat tindríem que sortir tots en manifestació amb el clam general perquè això no tornes a passar. I es que aquest any a mes s’han sumat tots els problemes que la xarxa de rodalies de Renfe ha destinat a Catalunya, a mes de la gran apagada de part de Barcelona en els darrers dies de juliol. I tot això passa en un país, Catalunya, que es una de les primeres destinacions turístiques del món.
Que pensarà una persona que hagués arribat a Barcelona per tal d’estar de turisme per quinze dies el dia 20 de juliol, estigues allotjat en un hotel a l’eixampla de la ciutat, lloc on es troben la majoria dels hotels Barcelona, i hagués llogat un cotxe per tal de venir a visitar Tarragona, i els seus monuments el passat dissabte. Pero degut als problemes d’anada, només de 70 km de cua a l’autopista, hagués deixat el cotxe al seu llogater a Tarragona, amb el pensament de tornar un tren, per cert també se averiaria, per no haver-se de trobar amb els mateixos embossos de l’anada. El mínim que hagués comentat es el que ens deia Obelix quant parlava del Romans , Que locos esos romanos, tenint la meravella de país que tenen aquests Catalans i vivint del turisme quina capacitat de fer que no tornin mes, que tenen.
I, es que parlar d’especialitzar el nostre turisme per ser competitius amb les altres destinacions que competeixen amb la nostre, no vol dir l’aventura d'apagons de llum, de eternes cues de carretera, de problemes amb els trens, de inseguretat ciutadana, de incendis en les urbanitzacions costaneres, de falta de informació en els punts turístics, de deficient atenció per part de les persones que atenen les seves necessitats, i moltes altres deficiències que tindríem que ser capaços de reconèixer, en el nostre suspens cap al seu tracte. Tractem als nostres visitants com si els hi féssim un favor per deixar-los venir a compartir el nostre bon clima i els nostres paisatges. El cert es que l’especialització no es això, el turisme d’aventura esta molt bé, però no d’aquestes desventures. El que hi volgut deixar constància es de l’estrès que viuen moltes de les persones que ens visiten, quant en realitat estan buscant passar uns dies de relax en un dels millors indrets del mon.
Que pensarà una persona que hagués arribat a Barcelona per tal d’estar de turisme per quinze dies el dia 20 de juliol, estigues allotjat en un hotel a l’eixampla de la ciutat, lloc on es troben la majoria dels hotels Barcelona, i hagués llogat un cotxe per tal de venir a visitar Tarragona, i els seus monuments el passat dissabte. Pero degut als problemes d’anada, només de 70 km de cua a l’autopista, hagués deixat el cotxe al seu llogater a Tarragona, amb el pensament de tornar un tren, per cert també se averiaria, per no haver-se de trobar amb els mateixos embossos de l’anada. El mínim que hagués comentat es el que ens deia Obelix quant parlava del Romans , Que locos esos romanos, tenint la meravella de país que tenen aquests Catalans i vivint del turisme quina capacitat de fer que no tornin mes, que tenen.
I, es que parlar d’especialitzar el nostre turisme per ser competitius amb les altres destinacions que competeixen amb la nostre, no vol dir l’aventura d'apagons de llum, de eternes cues de carretera, de problemes amb els trens, de inseguretat ciutadana, de incendis en les urbanitzacions costaneres, de falta de informació en els punts turístics, de deficient atenció per part de les persones que atenen les seves necessitats, i moltes altres deficiències que tindríem que ser capaços de reconèixer, en el nostre suspens cap al seu tracte. Tractem als nostres visitants com si els hi féssim un favor per deixar-los venir a compartir el nostre bon clima i els nostres paisatges. El cert es que l’especialització no es això, el turisme d’aventura esta molt bé, però no d’aquestes desventures. El que hi volgut deixar constància es de l’estrès que viuen moltes de les persones que ens visiten, quant en realitat estan buscant passar uns dies de relax en un dels millors indrets del mon.
Tenim que exigir al nostre govern, la cura en totes les accions que ens calen per no ser comparats com un país del tercer mon amb l’estat de les nostres infrastructures. Les inversions tantes vegades promeses per solucionar els problemes que vivim a l’estiu, tenen que començar a tractar-se amb la seriositat que requereix el planejament, el calendari i el compromís d’execució urgent perquè el proper any no parlem un altre vegada del mateix, perquè les oportunitats s’acaben i el mon del turisme te moltes més possibilitats en d’altres països, que si que es preparen amb molta cura perquè els turistes que els visiten siguin els millors prescriptors del propers que els tinguin que visitar.
