dilluns, de maig 4

Per començar una felicitació

Felicitats Reus Deportiu, tenia que arribar una data tant assenyalada com el centenari del club per tenir una altre Copa d’Europa, i ja en van set, però això si, han tingut que passar trenta set anys per fer-se realitat, per ser el millor club del mon. M’han retornat somnis i il•lusions de la meva infància, el meu pare era un “forofo” i em va trametre la il•lusió de que una ciutat com Reus tenia un lloc al mon en aquest esport del hoquei.

Felicitats Joan, felicitats president d’aquest club que ha retornat la recuperar aquell xic de sort que de vegades falta perquè el treball ben fet acabi donant els resultats d’or. Avui et sentia el teu orgull en les ones d’un mitja de comunicació local, si hagués estat el Barça t’hauria vist per televisió, però es el que te ser un Club gran d’una ciutat petita. Per nosaltres els que sentim aquest esport com un sentiment de ciutat, ens fa créixens com persones i fa que aixequem el nom de Reus amb passió.

Aquestes accions son els que en cal en aquestes comarques perquè se’ns tingui en consideració per tal d’organitzar esdeveniments de calat internacional. Ara que ens estem començant a preparar per tal de poder organitzar uns Jocs de la Mediterrània, l’equip del Reus Deportiu te que ser un dels millors ambaixadors d’aquest projecte. Però també te que ser la llavor que marqui el camí de futur a les joves promeses que te la cantera d’aquest esport a la ciutat.

I que per demanar no quedi, ara la lliga. Això si que seria un any del centenari perfecte, i que consti que desprès del diumenge ja no se pot demanar res mes, però com somiar es gratis i també fa masses anys que no guanyem la lliga...

Un any i mig sense escriure

Un any i mig desprès torno a reprendre el meu blog, ha estat una època de reflexió personal important però que res tenia que veure amb el compartir els meus pensaments amb la resta de la societat.

A partir d’ara vull deixar constància del que penso un altre vegada des d’aquest mitja de comunicació que son els blocs. Compartiré els meus pensaments, les meves emocions, amb reflexions del moment que vivim la gent d’aquest territori. Espero tenir la constància d’escriure la menys dos o tres vegades al mes.

Ens tornarem a veure.