NOVES OPORTUNITATS VS INTERESSOS PARTICULARS

Divendres passat llegia el següent titular: “Manel Nadal insinua que hay intereses particulares tras la idea del aeropuerto de Valls”. Sentint-se la nostra organització al·ludida, i no precisament perquè tinguem interessos particulars en la construcció d’aquest aeroport, sinó perquè som els progenitors del projecte, vam comprendre que l’estudi sobre la construcció d’una plataforma logística al Camp de Tarragona no s’havia acabat d’entendre bé. I per això, ens agradaria clarificar-la.

Les propostes que es fan des de la nostra organització sempre responen a interessos generals i mai a interessos particulars. A no ser que s’entengui com a particularitats els interessos territorials o inquietuds regionals que els diferents agents econòmics de la nostra demarcació tenen a l’hora d’intentar situar el Camp de Tarragona en la primera divisió de l’economia estatal. Si no ho fem des del territori, qui ho farà doncs? Quan la Cepta reivindica projectes pel territori és perquè com a Patronal de la Província de Tarragona es sent legitimada per fer-ho. El nostre paper és, entre d’altres, el de fer de corretja de transmissió de les necessitats econòmiques i empresarials del nostre entorn.

Ja fa molt de temps, que des del territori s’ha anat avisant als diferents membres del governs de l’Estat, de la Generalitat i de l’administració local, que amb les infraestructures que hi ha planificades, Tarragona està perdent el tren de la competitivitat a favor de l’Aragó i la Comunitat Valenciana. És cert però, que els darrers plans d’infraestructures aprovats -tant el Català com l’Estatal- ja han començat a posar el fil a l’agulla, entre d’altres temes, a la tant demandada sortida viària del Port de Tarragona cap a Saragossa, al tercer carril de l’autopista i als desdoblaments de l’A7. Però això no és suficient. No s’ha d’oblidar que encara hi ha sobre la taula una gran assignatura pendent com és la connexió de l’ample de via europeu del ferrocarril des del Port. I per nosaltres, aquests només són l’inventari de les necessitats urgents que des de fa uns anys ja haurien d’estar solucionades.

I ara sí, volem anar més lluny. I el Camp Tarragona té l’oportunitat de fer-ho. Si la logística és tan important com el mateix secretari de mobilitat reconeix: “Para Catalunya y España, la logística es y será uno de los motores económicos del país. En un contexto de deslocalización industrial, no es solo una buena opción, sino que es el corazón y los vasos de la economía. Sin logística la economía es imposible”, per què Tarragona hauria de situar-se’n al marge? Si el nostre territori ha jugat tradicionalment un paper logístic tan important a l’entorn de l’activitat portuària –movent al voltant del 70% del nostre PIB- és lògic que ara tingui lícites aspiracions de liderar aquest nou sector emergent de l’economia, que com ja s’ha dit, en breu tindrà un paper protagonista. Per això, lamentem que es titlli a la nostra proposta de particularista quan aquesta només busca defensar els interessos del territori. No és lícit aspirar a que la gran plataforma de la logística Catalana es situí a Tarragona? No es lícit poder emplaçar les propostes en un territori on grans multinacionals de la logística estant realitzant les seves inversions? No és lícit preparar-se activament pel futur enlloc d’anar cap on el vent ens porta?

No, les nostres propostes no responen a interessos particulars, estan raonades, fonamentades, comparativament posicionades i responen a les lògiques aspiracions territorials de situar-se a la locomotora de les noves oportunitats econòmiques, i no en vagó de cua que tenim reservat si deixem passar totes les ocasions que ens brinda el territori.