NOVES OPORTUNITATS VS INTERESSOS PARTICULARS

Divendres passat llegia el següent titular: “Manel Nadal insinua que hay intereses particulares tras la idea del aeropuerto de Valls”. Sentint-se la nostra organització al·ludida, i no precisament perquè tinguem interessos particulars en la construcció d’aquest aeroport, sinó perquè som els progenitors del projecte, vam comprendre que l’estudi sobre la construcció d’una plataforma logística al Camp de Tarragona no s’havia acabat d’entendre bé. I per això, ens agradaria clarificar-la.

Les propostes que es fan des de la nostra organització sempre responen a interessos generals i mai a interessos particulars. A no ser que s’entengui com a particularitats els interessos territorials o inquietuds regionals que els diferents agents econòmics de la nostra demarcació tenen a l’hora d’intentar situar el Camp de Tarragona en la primera divisió de l’economia estatal. Si no ho fem des del territori, qui ho farà doncs? Quan la Cepta reivindica projectes pel territori és perquè com a Patronal de la Província de Tarragona es sent legitimada per fer-ho. El nostre paper és, entre d’altres, el de fer de corretja de transmissió de les necessitats econòmiques i empresarials del nostre entorn.

Ja fa molt de temps, que des del territori s’ha anat avisant als diferents membres del governs de l’Estat, de la Generalitat i de l’administració local, que amb les infraestructures que hi ha planificades, Tarragona està perdent el tren de la competitivitat a favor de l’Aragó i la Comunitat Valenciana. És cert però, que els darrers plans d’infraestructures aprovats -tant el Català com l’Estatal- ja han començat a posar el fil a l’agulla, entre d’altres temes, a la tant demandada sortida viària del Port de Tarragona cap a Saragossa, al tercer carril de l’autopista i als desdoblaments de l’A7. Però això no és suficient. No s’ha d’oblidar que encara hi ha sobre la taula una gran assignatura pendent com és la connexió de l’ample de via europeu del ferrocarril des del Port. I per nosaltres, aquests només són l’inventari de les necessitats urgents que des de fa uns anys ja haurien d’estar solucionades.

I ara sí, volem anar més lluny. I el Camp Tarragona té l’oportunitat de fer-ho. Si la logística és tan important com el mateix secretari de mobilitat reconeix: “Para Catalunya y España, la logística es y será uno de los motores económicos del país. En un contexto de deslocalización industrial, no es solo una buena opción, sino que es el corazón y los vasos de la economía. Sin logística la economía es imposible”, per què Tarragona hauria de situar-se’n al marge? Si el nostre territori ha jugat tradicionalment un paper logístic tan important a l’entorn de l’activitat portuària –movent al voltant del 70% del nostre PIB- és lògic que ara tingui lícites aspiracions de liderar aquest nou sector emergent de l’economia, que com ja s’ha dit, en breu tindrà un paper protagonista. Per això, lamentem que es titlli a la nostra proposta de particularista quan aquesta només busca defensar els interessos del territori. No és lícit aspirar a que la gran plataforma de la logística Catalana es situí a Tarragona? No es lícit poder emplaçar les propostes en un territori on grans multinacionals de la logística estant realitzant les seves inversions? No és lícit preparar-se activament pel futur enlloc d’anar cap on el vent ens porta?

No, les nostres propostes no responen a interessos particulars, estan raonades, fonamentades, comparativament posicionades i responen a les lògiques aspiracions territorials de situar-se a la locomotora de les noves oportunitats econòmiques, i no en vagó de cua que tenim reservat si deixem passar totes les ocasions que ens brinda el territori.

TARRAGONA, NOVA CABINA DE COMANDAMENT

Tot just ahir feia un mes que començava a escriure aquest bloc, espero que ara si siguin capsules de idees mes freqüents, voldria tenir temps de fer-ne una per setmana, així que endavant.

Aquest mes ens ha portat canvis a la nostre ciutat, no cal dir-ho perquè avui ja es prou conegut al canvi a l’ajuntament. El dissabte era dies de cares noves en la cabina de pilotatge d’aquesta ciutat, tenim un nou alcalde, una persona molt propera i carregada de noves idees pel devenir de Tarragona, una persona que fa anys que som amics, i que sempre m’ha impressionat per la creativitat en els seus projectes.

Tarragona necessita de noves il·lusions per liderar una metamorfosi que ens doni relleu internacional en aquest mon tant globalitzat en la que si no tens un producte especialitzat no tens oportunitats. Tenim molts actius, ho deia en el meu primer pensament, però es com si tinguéssim un puzle amb les peces sense encaixar, hi es pot fer amb una visió de hiperrealisme, i ser una ciutat més, o també es pot fer amb talent i creativitat i ser diferent de totes les demes per tal d’assolir aquest espai que un dia van conquerir ciutats com Bilbao. No tant sols es bo tenir idees, també es necessari vendre-les, primer aquí, generant autoestima pels nostres conciutadans i desprès a la resta del mon.

Tenim una excel·lent oportunitat per posicionar-nos en aquesta xarxa de ciutats mitjanes, a on per qualitat de vida, per oportunitats i per futur, a tothom li agradaria viure. Ajudem perquè aquest nou equip que lidera la ciutat estigui a l’altura del que Tarragona es mereix.

DEL MEU PRIMER ESCRIT AL BLOG

Fa ja molts mesos que estic llegint sovint blogs d’amics i de tota classe de persones que deixen les seves idees a la xarxa per poder-les compartir. Sempre ho hi trobat molt interessant però fins ara no m’atrevia a escriure pel compromís que representa el que la gent sàpiga el que penses. Però si a mi m’agrada conèixer les idees dels demes, també es important que els demes coneguin les meves.

Com avui m’estreno nomes voldria parlar de tres coses, per mi les mes importants, de la meva família, dels meus amics, i de la meva ciutat.

Una família, que es el que mes estimo, amb la que intento compartir tot el que em passa i que de vegades sem fa difícil pel callat que soc, o pel que dic en el meu perfil, perquè m’agrada molt poc parlar de mi, però que sempre esta aquí on espero que estigui, de la meva dona que sempre sap com tractar-me i del feliç que em fa, encara que jo, com una mica desagraït que soc, no se respondre per tot el que rebo d l’Eva. De les meves filles, l’Andrea i l’Arantxa, que han estat el regal que sempre havia somiat en cada un de tots els instants de les seves curtes vides.

Dels meus amics que sempre em responen, que sempre em somriuen, que sempre m’ajuden, que sempre els puc anar a buscar, que sempre m’entenen, que sempre es preocupen, que sempre m’aconsellen, i de vegades fins i tot em deixen guanyar al tennis o al pàdel. Que faria jo sense els meus amics? que entenguin que soc com soc, i de vegades em costa expressar els meus sentiments, però que sempre saben que em tenen per tot allò que els convingui.

De la meva ciutat, del nostre mar, de la nostre gent, del nostre sol, de la nostre llum, de la nostre Santa Tecla, del nostre Sant Magí, de les nostres botigues, de la nostre pau, dels nostres passejos, de la nostre Rambla, del nostre Nàstic, de les nostres platges, del nostre port, del nostre riuet, dels nostres menjars, de les nostres empreses, de la nostre Setmana Santa, del nostre Chartreuse, de la nostre Catedral, del nostre Serrallo. Qui no vol viure en una ciutat com Tarragona? Jo sempre.